La introducció de les TIC en el contex educatiu s´ha convertit en una necessitat apressant. La major part del professorat disposa d´ordinador personal i de connexió a Internet en el seu domicili. Però en l´actualitat ens trobem amb una tremenda paradoxa: d´una banda, existixen i utilitzem diàriament multitud de tecnologies en tasques personals i, d´una altra, es manté en les notres aules la mateixa pràctica educativa què el professorat continua sent l´únic transmissor de la informació recolzat de recursos i materials con el llibre de text, la pissarra pautada, partitures adaptades a instrumental Orff i audicions en CD.
El paper del professorat té necessàriament que canviar de cara als nous reptes educatius que es plantegen en el segle XXI. Hem de ser conscient que el docent ha deixat de ser l´unic vehicle de transmissió i interpretació de la informació. Ara és fonamental saber orientar l´alumnat sobre com accedir a la vida quotidiana.
Internet és efectiu perquè possibilita vehicles d´informació més veloç i permet utilitzar més i millors recursos: bases de dades, programari, enciclopèdies en línia, programes educatius multimèdia, buscadors, blogs, podcasts, etc.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació faciliten que l´alumnat siga capaç no sols d´obtindre informació sinó de transformar-la i integrar-la en el seu procés d´aprenentatge i, en conseqüència, en la seua realitat més pròxima. Es tracta d´ensenyar als estudiants a aprendre, i això exigix que el professor, lluny de proposar una sèrie d´activitats iguals per a tots, facilite a l´alumnat distints itineraris, activitats i mitjans que resulten acords a les seues capacitats i estils cognitius. Per tant, amb este tipus de ferramentes el professorar pot personalitzar els recursos perquè s`adeqüen als diferents estils d´aprenentatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario