CONTE MUSICAL
L'Elisenda Puig és una nena d'onze anys que fa sisè de primària a una escola de Barcelona.
Avui la mestra de música ha explicat a classe les diferents famílies d'instruments. Hi ha quatre famílies: vent fusta, vent metall, percussió i corda. I com a feina per fer a casa els ha dit que esbrinin per què hi ha dues famílies de vent.
Aquesta pregunta ha fet ballar el cap a l'Elisenda i en arribar a casa ha anat ràpidament a veure el seu pare.
- Per què la família de vent està dividida? -li ha preguntat. I ell que també és professor de música li ha donat un llibre.
- Té, agafa aquest llibre i ho sabràs. Amaga molts secrets que la gent desconeix sobre la música.
L'Elisenda impacient ha rebuscat entre les pàgines fins al capítol 11 "La Divisió".
Parla sobre la decisió que va prendre fa molts anys el Gran Musicàrium, Rei de la Música. Va classificar els instruments musicals per famílies: Percussió, corda i vent.
Entre els vents, els instruments de fusta i de metall van començar a discutir per veure qui era més important. Competien fent concursos de potència de so, concursos de varietat d'estils. La cosa va anar a més i a més fins que van arribar a fer una fortalesa per a cada equip i van utilitzar els instruments com si fossin armes. Primer les trompetes i les flautes travesseres, després els trombons de vares i els oboes, a continuació les trompes i els clarinets seguits de les tubes i els fagots i per últim tot el conjunt. Però... un moment! On ficarien el saxofon? A metall? O bé a fusta? Tenia el cos de metall però sonava amb una canya de fusta.
Van parar la lluita per a rumiar la qüestió i parlant i parlant es van posar d'acord. Seria de vent fusta per la canya.
El Rei molt content perquè per primera vegada s'havien posat d'acord de forma pacífica els va donar un premi. Va crear dues famílies: vent fusta i vent metall, les dues amb la mateixa importància.
I vet aquí una trompeta, i vet aquí un clarinet, que aquest conte ja està fet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario