Curiositats: Qualitats del so.

Qualitats del so

La música està feta de so, però de què està fet el so?, què és?

Quan copegem un objecte, quan premem una corda tensora, quan bufem  a través d´un tub, quan parlem i  cantem, produïm sons.

La naturalesa també està plena de sons. El vent que s`agita, la pluja, els ocells, les ones del mar, etc., i  per descomptat, el so sorollós de les ciutats, el trànsit, els centres comercial i el bars.

Tots els sons que ens envolten es produeixen i ens arriben de la mateixa manera.

EL SO

1.1 Com es produeix

El so es produeix quan vibra un cos i aquest moviment es trasmet en forma d´ona sonora fins a arribar a la nostra orella. La vibració d´una corda tensa, d´una goma, de les notres cordes vocals, de la membrana d´un tambor, de l´aire a través d´un tub, de qualsevo objecte que es copegi, és el que produeix el so.

1.2 Com es propaga

El so es propaga a gran velocitat. Les ones viatgen per l´aire a 34o metres per segon i es trasmeten de la mateixa manera que s´estenen les ones en l´aigua quan llancem una pedra.

Quan les ones sonores troben un obstacle en el seu recorregut, es refleixen, és a dir, reboten i tornen en sentit contrari cap a la font del so. Si com en una habitació i piquem amb les mans, el so rebota contra les parets, el terra i el sostre , la qual cosa fa que es prolongui i trigui més temps i explica per què la música no sona igual en un auditori de concerts, un pavelló d´esports, a l´aire lliure o en una església.

Normalment, el so es propaga per l´aire però també es pot transmetre a través d´altres mitjans com l´aigua o els cossos sòlids. De fet, el so es propaga a més velocitat en l´aigua (1.435 m/s) i encara més en material com ara la fusta (3.900 m/s) o el ferro (5.00 m/s).

1.3. Com sentim

L´orella recull els sons a través del timpà, que és una membrana molt fina que connecta l´orella externa am l´orella mitjana. Quan les ones sonores xoquen contra el timpà, el fan vibrar i després converteixen les variacions de pressió de l`aire en impulsos verviosos que envien la informació rebuda al cervell.

L´orella humana no pot captar tots els sons. No podem sentir totes les altures de so ni totes les intensitats. Respecte a l´altura, només percebem les freqüències compreses entre 20 i 20.000 hertzs (HZ), és a dir, entre 20 i 20.000 vibracións per segon. Aquests  límits constitueixen els denominats infrasons i ultrasons. Quan a la intensitat, tampoc podem percebre un so l`amplitud del qual sigui menor a cert valor mínim. La intensitat mínima es denomina llindar d´audibilitat i es correspon amb 10 decibles. La intensitat máxima suportable per a l´orella se situa en els 120dB, i es denomina llindar de dolor.

1.4 Diferències entre so i soroll

El so és una sensació auditiva que es produeix per la vibració dels cossos les ones dels quals es propaguen a través de medis físics fins a arribar a la nostra orella. Però el soroll també respon a aquestes mateixes característiques.

Físicament, el so i el soroll es diferencien per la periodicitat de l´ona: les vibracions que produeixen allò que anomenem so són vibracions regulars o periódiques. Les vibracions que produeixen allò que anomenen soroll són vibracions irregulars o aperiódiques, sense entonació fixa, que generen una sensació confusa.

Tanmateix, la diferència més significativa, i alhora més subjectiva, entre so i soroll, depèn de factors psicològics o de gustos personals. Entenem per soroll un so molest o desagradable i anomenen so allò que ens agrada o ens produeix una sensació més agradable.