Coneixem intruments musicals

FLAUTA TRAVESSERA

La flauta travessera, tot i estar feta de metall, pertany a la família de vent-fusta perquè les primeres flautes eren totes de fusta, però amb l’aparició de les màquines van començar a construir-se majoritàriament de metall. La flauta travessera té una embocadura de bisell. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han d’estrènyer les claus metàl·liques. Les flautes travesseres a l’orquestra solen estar al costat del oboès i davant del clarinets. Existeixen diferents mides però les flautes més corrents són: el flautí i la flauta travessera (en Do).

CLARINET

El clarinet és un instrument de vent-fusta perquè es toca bufant i està construït de fusta (generalment de color negra). Té una embocadura de canya senzilla que va subjectada al bec mitjançant una abraçadora. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han de tapar forats o estrènyer les claus metàl·liques. Els clarinets a l’orquestra es situen generalment darrere de les flautes i al costat dels fagots. Existeixen diferents mides de clarinets però els més corrents són: el clarinet (Sib), el requint o clarinet piccolo (el més petit) i el clarinet baix.

SAXÒFON

El saxòfon, tot i estar fet de metall, pertany a la família de vent-fusta perquè té una embocadura de canya senzilla, aquesta va subjectada al bec mitjançant una abraçadora, molt semblant a l’embocadura del clarinet. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han d’ estrènyer les claus metàl·liques. El saxòfon no és un instrument típic de les orquestres clàssiques, sinó que es fa servir habitualment a les bandes i als grups de jazz. Existeixen diferents mides de saxòfons però els més corrents són: el saxo soprano, el saxo alt, el saxo tenor i el saxo baríton.

OBOÈ

L’oboè és un instrument de vent-fusta perquè es toca bufant i està construït de fusta (generalment de color negra). Té una embocadura de llengüeta de doble canya (semblant a la del fagot però la llengüeta és més petita). Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han de tapar forats o estrènyer les claus metàl·liques. L’aparença de l’oboè és molt semblant a la del clarinet però cal destacar que com l’oboè té una embocadura de doble canya no fa servir bec i en canvi el clarinet sí, a més els seus sons són bastant diferents. Els oboès a l’orquestra es situen generalment davant dels fagots i al costat de les flautes. També forma part de la família de l’oboè el corn anglès que és una mica més gran i pot fer notes més greus.

TROMPETA

La trompeta és un instrument de vent-metall perquè es toca bufant i està construït de metall. Té una embocadura de broquet (té forma de copa petita i sona quan es fan vibrar els llavis a dintre del broquet). Per fer diferents notes cal accionar amb els dits les 3 vàlvules de pistons que té i canviar la pressió de l’aire (bufar més ràpid i amb més pressió per fer notes agudes). El so surt per la campana. Les trompetes igual que tots els instruments de vent-metall tenen un accessori anomenat sordina que es col·loca dins de la campana per tal disminuir el volum i aconseguir fer diferents tipus d’efectes sonors. Les trompetes a l’orquestra solen situar-se darrere de la secció de vent-fusta al costat de les trompes.

TROMPA

La trompa és un instrument de vent-metall perquè es toca bufant i està construït de metall. És un tub d’1’5 metres doblegat en forma de cargol i la mà dreta es col·loca a dintre de la campana per tal de poder subjectar tot l’instrument. Té una embocadura de broquet (té forma de copa petita i sona quan es fan vibrar els llavis a dintre del broquet). Per fer diferents notes cal accionar amb els dits els tres pistons que té i canviar la pressió de l’aire (bufar més ràpid i amb més pressió per fer notes agudes). El so surt per la campana. Les trompes igual que tots els instruments de vent-metall tenen un accessori anomenat sordina que és col·loca dins de la campana per tal de disminuir el volum i aconseguir diferents tipus d’efectes sonors.

Els professors de música y les tics

La introducció de les TIC en el contex educatiu s´ha convertit en una necessitat apressant. La major part del professorat disposa d´ordinador personal i de connexió a Internet en el seu domicili. Però en l´actualitat ens trobem amb una tremenda paradoxa: d´una banda, existixen i utilitzem diàriament multitud de tecnologies en tasques personals i, d´una altra, es manté en les notres aules la mateixa pràctica educativa què el professorat continua sent l´únic transmissor de la informació recolzat de recursos i materials con el llibre de text, la pissarra pautada, partitures adaptades a instrumental Orff i audicions en CD.

 El paper del professorat té necessàriament que canviar de cara als nous reptes educatius que es plantegen en el segle XXI. Hem de ser conscient que el docent ha deixat de ser l´unic vehicle de transmissió i interpretació de la informació. Ara és fonamental saber orientar l´alumnat sobre com accedir a la vida quotidiana.

 Internet és efectiu perquè possibilita vehicles d´informació més veloç i permet utilitzar més i millors recursos: bases de dades, programari, enciclopèdies en línia, programes educatius multimèdia, buscadors, blogs, podcasts, etc.

 Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació faciliten que l´alumnat siga capaç no sols d´obtindre informació sinó de transformar-la i integrar-la en el seu procés d´aprenentatge i, en conseqüència, en la seua realitat més pròxima. Es tracta d´ensenyar als estudiants a aprendre, i això exigix que el professor, lluny de proposar una sèrie d´activitats iguals per a tots, facilite a l´alumnat distints itineraris, activitats i mitjans que resulten acords a les seues capacitats i estils cognitius. Per tant, amb este tipus de ferramentes el professorar pot personalitzar els recursos perquè s`adeqüen als diferents estils d´aprenentatges.

FONT

Fabricació d´un instrument

En esta entrada fabricarém un intrument de percussió, en este cas un tambor. Es una activitat molt divertida i enriquidora per als xiquets.

MEMBRANÓFONO: TAMBOR

El tambor és un membranófono de percussió utilitzat en totes les cultures.

Material necessari:

• Un test de plàstic
• Paper vegetal (ho podem trobar en les papereries)
• Cua blanca de fuster
• Cinta d´embalar o cinta aïllant
• Paper per a decorar

Primer tallem un circle un poc més gran que el test.

Amb el test al contrari comencem a apegar el paper amb una cinta d´enbalar, procurant tensar-ho al màxim

Pintem el paper amb cua blanca fins que es quede estés per tot el paper, este procés sec tensarà el paper.

A continuació podem decorar-ho amb paper

Per a les baquetes podem utilitzar pinzells. Tallem les porques dels pinzells i enrotllem cinta aïllant en la part on hem tallat les porques.

 Finalment se´ns quedará un tambor així:

Cançó dels instruments

Les cançons sempre són una bona forma perquè els xiquets aprenguen quelcom nou d´una manera més divertida i al mateix temps significativa, per això así vos deixe una cançó perquè els xiquets aprenguen i interioritzen d´una millor manera els instruments i les seues famílies.

Cançó

La flauta travessera pertany a la fusta,

el clarinet, el saxo i el fagot, també.

El corn anglès, la gralla i el tible ¿Què us sona?

No oblidem la tenora i el famós oboè.

2 - Metall és la família del trombó i la tuba,

la trompa, la corneta i el gran helicorn.

Si escoltes la trompeta que toca molt neta,

et fa ballar sardanes amb el bonic fiscorn.

3 - La corda és la família de l’arpa i del piano,

el violoncel, la viola, i el petit violí.

Amb el contrabaix formen la corda fregada.

De corda puntejada, guitarra i clavecí.

4 - Timbales, metal·lòfon, triangle, pandero,

xilòfon, plats i bombo són de percussió.

Maraques, pandereta i les castanyoles.

El tamborí m’agrada igual que el carilló.

- Atenció! Calleu tots!

Ja és aquí, ja ha arribat el senyor director!

Anem tots junts, molt contents

a tocar amb els instruments.

Hem d’estar afinats,

què bonic és tocar plegats!

Perquè música?

Perquè música?

En certa manera, tots intuïm o sabem que la música i l'educació musical poden ser bones per al nostres fills. Però les investigacions dutes a terme sobre la influència de la música en l'ésser humà ens aporten dia a dia noves i sorprenents dades de com la música pot incidir de manera molt positiva en el desenvolupament de l'infant, des del naixement i fins i tot abans de néixer.

Abans de néixer
A partir del cinquè mes de gestació, el nadó està preparat auditivament per rebre informació. És en aquests moments quan inicia els primers impulsos de comunicació amb el seu entorn i comença a emmagatzemar missatges i dades. És d'una importància vital que el missatge sonor que rebi el nadó en aquests primers moments de comunicació intrauterina el facin sentir estimat, tranquil i segur. Els especialistes apunten que en aquests moments l'audició de peces musicals amb un caràcter relaxant i tranquil·litzador pot ser força beneficiós, però encara ho és més la veu de la mare cantant al seu fill.

Primers anys de vida
És imprescindible per al desenvolupament òptim del nen que durant els primers anys de vida hi hagi una estimulació sonoromusical. En aquests moments, l'estimulació musical produeix un efecte molt avantatjós en l'infant: l'ajuda a desenvolupar tant les seves capacitats físiques com les intel·lectuals. Es considera que l'apropament a la música des de les primeres edats pot afavorir la capacitat de concentració i protenciar la memòria i la creativitat.

Música i llenguatge
Algunes investigacions han demostrat que una bona discriminació auditiva del so musical beneficia l'aprenentatge de la lectura i l'adquisició del llenguatge.
Un dels primers estudis publicats en aquest sentit va ser el de Hurwitz, Wolff, Bartnick i Kokas (1975), en el qual van comparar un grup de nens que rebien classes de música, amb un altre grup control de les mateixes caraterístiques que no en rebia cap d'especial.
El primer grup, que havia rebut classes de música cinc dies a la setmana durant tot un any, en metodologia Kodaly (basada en l'escolta i el reconeixement d'idees musicals) va ser superior: va obtenir resultats millors i força significatius en els tests de lectura, respecte a l'altre grup.

Música i intel·ligència
Un estudi recent apunta que les classes de piano ajuden els alumnes en edats preescolars a desenvolupar el raonament espai-temps, raonament que els ajudarà, en un futur, a ser millors en les àrees de matemàtica, ciència i enginyeria. L'estudi es va dur a terme amb tres grups de nens diferents: el primer va rebre classes de piano; el segon d'informàtica i el tercer no en va rebre cap d'especial. Els nens que havien rebut classes de piano van obtenir resultats millors que els altres dos grups.

També l'investigador Gordon Shaw mostrava que escoltar música de Mozart pot donar, a curt termini, una millora de resultats en els tests de raonament espacial en adolescents estudiants.
Sembla ser, segons aquestes i altres investigacions, que la música treballa en les mateixes estructures inherents en el cervell que es fan servir, per exemple, en la matemàtica i la ciència.

Per què estudiar música?

Aquests són alguns dels avantatges que l'estudi musical pot proporcionar:
· El procés d'aprendre a tocar un instrument millora el desenvolupament del cervell i el de tot el sistema neurològic.
· Els estudiants de música són millors en lectura, matemàtica, autodisciplina i concentració.
· A més a més, està demostrat que la pràctica instrumental augmenta la coordinació, la memòria i també aporta millores en la vista i l'audició.

· L'estudi de la música reforça el treball en grup, les habilitats comunicatives i la creativitat.


Així doncs, veiem que la música té un extraordinari poder per influir en nosaltres des del punt de vista físic, mental i emocional. És una manera d'expressió, de comunicació, d'art que ha omplert la humanitat des dels seus orígens. Hem vist com els nostres fills reaccionen davant de la música, gairebé intuïtivament, com gaudeixen i com s'ho passen bé amb els estímuls musicals. Si captem la mirada d'un nadó escoltant música, d'un nen ballant o cantant, ens adonarem que els nens hi estimen i hi gaudeixen d'una manera natural. Com a famílies, podem enriquir molt la vida dels nostres fills si aconseguim que aquesta estimació natural vagi creixent. Apropar la música als nostres fills hauria de ser un compromís cultural i social. Però, per si aquestes raons no són prou importants, avui sabem -ho he repetit en més d'una ocasió- i no cal oblidar-ho, que la música pot influir avanatatjosament en la intel·ligència, la creativitat, la memòria, el llenguatge, l'autodisciplina, la concentració... És cabdal que no deixem passar per alt tots aquests beneficis.

CONTE MUSICAL: Les famílies dels instruments

CONTE MUSICAL

L'Elisenda Puig és una nena d'onze anys que fa sisè de primària a una escola de Barcelona.

Avui la mestra de música ha explicat a classe les diferents famílies d'instruments. Hi ha quatre famílies: vent fusta, vent metall, percussió i corda. I com a feina per fer a casa els ha dit que esbrinin per què hi ha dues famílies de vent.

Aquesta pregunta ha fet ballar el cap a l'Elisenda i en arribar a casa ha anat ràpidament a veure el seu pare.

- Per què la família de vent està dividida? -li ha preguntat. I ell que també és professor de música li ha donat un llibre.

- Té, agafa aquest llibre i ho sabràs. Amaga molts secrets que la gent desconeix sobre la música.

L'Elisenda impacient ha rebuscat entre les pàgines fins al capítol 11 "La Divisió".

Parla sobre la decisió que va prendre fa molts anys el Gran Musicàrium, Rei de la Música. Va classificar els instruments musicals per famílies: Percussió, corda i vent.

Entre els vents, els instruments de fusta i de metall van començar a discutir per veure qui era més important. Competien fent concursos de potència de so, concursos de varietat d'estils. La cosa va anar a més i a més fins que van arribar a fer una fortalesa per a cada equip i van utilitzar els instruments com si fossin armes. Primer les trompetes i les flautes travesseres, després els trombons de vares i els oboes, a continuació les trompes i els clarinets seguits de les tubes i els fagots i per últim tot el conjunt. Però... un moment! On ficarien el saxofon? A metall? O bé a fusta? Tenia el cos de metall però sonava amb una canya de fusta.

Van parar la lluita per a rumiar la qüestió i parlant i parlant es van posar d'acord. Seria de vent fusta per la canya.

El Rei molt content perquè per primera vegada s'havien posat d'acord de forma pacífica els va donar un premi. Va crear dues famílies: vent fusta i vent metall, les dues amb la mateixa importància.

I vet aquí una trompeta, i vet aquí un clarinet, que aquest conte ja està fet.

Figures musicals i fórmula de compàs

FIGURES MSICALS I FÓRMULA DE COMPÀS

Els sons musicals han de tenir una durada precisa en el temps, sinó fos així, no seria possible la música. Les figures de valor són les que determinen la durada dels sons entre si. Els silencis són les pauses sonores dels sons musicals. 

Les figures de valor són set, i de més a menys són: 

• RODONA 
• BLANCA 
• NEGRA 
• CORXERA 
• SEMICORXERA 
• FUSA
• SMIFUSA

Cada silenci correspon en durada al valor d'una determinada figura de valor, per la qual cosa podem dir que hi ha parelles equivalents en durada entre figures i silencis. 

Correspondència entre figures de valor i silencis. 

La línia vertical que neix de la nota es diu plica, i l'extensió superior de l'extrem de la línia, claudàtor. 

Hi ha una relació en la durada de les notes entre les figures de valor; aquesta relació es coneix com a valor relatiu, i és de 1:2. Això vol dir que una figura de valor indica el doble de durada que la figura següent. Per exemple, una rodona és igual a dos blanques, la negra val dos corxeres ... 

Fórmula de compàs 

A la lliçó destinada al compàs s'ha dit que aquest es divideix en una sèrie de porcions iguals que s'anomenen temps. Per saber en quants temps, i la durada de cada un, es divideix el compàs tenim un símbol anomenada fórmula de compas. 

Es tracta concretament d'una fracció a continuació de la clau en el numerador s'indica el nombre de temps, i en el denominador la figura de valor que fa d'unitat per mesurar la durada d'aquests temps. 

 La fórmula de compàs ens indica el nombre 

de temps i la seva durada 

• La figura de valor que equival a durada a un temps es diu unitat de temps 
• La figura de valor que, en durada, coincideix amb un compàs es diu unitat de compàs 

El més corrent és que sigui la negra la unitat de temps, ja que s'usa molt el 4 com denominador en la fórmula de compàs. Com més usem figures, com unitat de temps, properes a la rodona, menys figures de curta durada podrem utilitzar. 

 Correspondència entre figures i denominadors 

per fórmula de compàs.

Perquè és important l´educació musical?

Importància de l´educació musical

La música forma part important del desenvolupament de l´ésser viu, de manera especial en els primers anys de vida. Els grans pedagogs com Maria Montessori, Piaget, o Howard Gardner, tots ells vius en el Projecte Educatiu d´Avantis ,defensen l´impacte de la música en el comportament dels infants, les preferències musicals i les diferents respostes a la música en cadascuna de les etapes del seu desenvolupament.

Oferir des d´edats molt primerenques estímuls musicals variats beneficia el desenvolupament intel·lectual i cognitiu dels nens. La intel·ligència musical és la primera que es desenvolupa en la formació del esser humà, la seva evolució dependrà dels estímuls exteriors que rebi i de les oportunitats que li donem per a la seva òptima evolució. Una bona manera per començar seria escoltant a Mozart, per la claredat de les seves melodies.

La nostra escola, conscient dels seus beneficis educatius, treballa la música de manera integral, donant resposta a les diferents àrees: ritme, cançó, audició, dansa i llenguatge musical. Per poder desenvolupar el talent musical dels nostres alumnes, cal oferir-los la possibilitat de conèixer aquesta disciplina des de totes les seves vessants.

Educadors en general hauríem de prendre consciència de les avantatges que suposa l´educació musical, donat que permet millorar el desenvolupament motriu a través dels ritmes treballats amb el propi cos o amb instruments de percussió, desenvolupa la sensibilitat ajudant a posar nom als diferents sentiments que sorgeixen en escoltar una cançó o a potenciar la creativitat ajudant al nen a associar una melodia amb una imatge que segurament canviarà depenent de cada persona. És evident que l´educació musical és una font de coneixement , que de manera lúdica podem oferir als nostres fills.

Als pares novells ,animar-vos a cantar cançons de bressol als vostres fills, és una oportunitat per millorar el vostre vincle afectiu i ajudar-vos estimar el meravellós món de la música. La veu dels pares és un bàlsam per al més petits, oferint-los seguretat i afectivitat.

FONT: http://www.enfamilia.com.es/index.php/educacio-i-familia/articles/120-artgenerals/323-perque-es-important-l-educacio-musical

• 
  

Curiositats: Qualitats del so.

Qualitats del so

La música està feta de so, però de què està fet el so?, què és?

Quan copegem un objecte, quan premem una corda tensora, quan bufem  a través d´un tub, quan parlem i  cantem, produïm sons.

La naturalesa també està plena de sons. El vent que s`agita, la pluja, els ocells, les ones del mar, etc., i  per descomptat, el so sorollós de les ciutats, el trànsit, els centres comercial i el bars.

Tots els sons que ens envolten es produeixen i ens arriben de la mateixa manera.

EL SO

1.1 Com es produeix

El so es produeix quan vibra un cos i aquest moviment es trasmet en forma d´ona sonora fins a arribar a la nostra orella. La vibració d´una corda tensa, d´una goma, de les notres cordes vocals, de la membrana d´un tambor, de l´aire a través d´un tub, de qualsevo objecte que es copegi, és el que produeix el so.

1.2 Com es propaga

El so es propaga a gran velocitat. Les ones viatgen per l´aire a 34o metres per segon i es trasmeten de la mateixa manera que s´estenen les ones en l´aigua quan llancem una pedra.

Quan les ones sonores troben un obstacle en el seu recorregut, es refleixen, és a dir, reboten i tornen en sentit contrari cap a la font del so. Si com en una habitació i piquem amb les mans, el so rebota contra les parets, el terra i el sostre , la qual cosa fa que es prolongui i trigui més temps i explica per què la música no sona igual en un auditori de concerts, un pavelló d´esports, a l´aire lliure o en una església.

Normalment, el so es propaga per l´aire però també es pot transmetre a través d´altres mitjans com l´aigua o els cossos sòlids. De fet, el so es propaga a més velocitat en l´aigua (1.435 m/s) i encara més en material com ara la fusta (3.900 m/s) o el ferro (5.00 m/s).

1.3. Com sentim

L´orella recull els sons a través del timpà, que és una membrana molt fina que connecta l´orella externa am l´orella mitjana. Quan les ones sonores xoquen contra el timpà, el fan vibrar i després converteixen les variacions de pressió de l`aire en impulsos verviosos que envien la informació rebuda al cervell.

L´orella humana no pot captar tots els sons. No podem sentir totes les altures de so ni totes les intensitats. Respecte a l´altura, només percebem les freqüències compreses entre 20 i 20.000 hertzs (HZ), és a dir, entre 20 i 20.000 vibracións per segon. Aquests  límits constitueixen els denominats infrasons i ultrasons. Quan a la intensitat, tampoc podem percebre un so l`amplitud del qual sigui menor a cert valor mínim. La intensitat mínima es denomina llindar d´audibilitat i es correspon amb 10 decibles. La intensitat máxima suportable per a l´orella se situa en els 120dB, i es denomina llindar de dolor.

1.4 Diferències entre so i soroll

El so és una sensació auditiva que es produeix per la vibració dels cossos les ones dels quals es propaguen a través de medis físics fins a arribar a la nostra orella. Però el soroll també respon a aquestes mateixes característiques.

Físicament, el so i el soroll es diferencien per la periodicitat de l´ona: les vibracions que produeixen allò que anomenem so són vibracions regulars o periódiques. Les vibracions que produeixen allò que anomenen soroll són vibracions irregulars o aperiódiques, sense entonació fixa, que generen una sensació confusa.

Tanmateix, la diferència més significativa, i alhora més subjectiva, entre so i soroll, depèn de factors psicològics o de gustos personals. Entenem per soroll un so molest o desagradable i anomenen so allò que ens agrada o ens produeix una sensació més agradable.

Les famílies d´instruments

A continuació coneixerem les famílies d´instrumentes.

INSTRUMENTS

Que és un instrument?

En la música, el so és produït pels instruments. Alguns tenen cordes per a crear el seu so, altres, són tubs que sonen al bufar per un forat. També ens trobem amb instruments que es colpegen per a fer-los sonar. Segons la seua forma de produir el so, els instruments musicals s´agrupen en famílies, estos són:

VENT

     Són de vent perquè per a fer-los sonar cal bufar per un forat.

• VENT-FUSTA

 La majoria d´estos instruments són de fusta. Perquè sonen fa falta bufar.

CURIOSITATS: Actualment la flauta està feta de mettall, però al principi era de fusta. El saxofó és l ístrument més jove d´esta família i sempre es va fer de metall encara que utilitza una embocadura ( que és per on es bufa) pareguda a la del clarinet.

• VENT-METALL

Estos instruments estan fets de metall. Tenen una embocadura amb forma de copa i, com a instruments de vent, també es bufa per a fer-los sonar.

CORDA

Es diuen així perquè per a fer-los sonal cal moure unes cordes.

• CORDA FREGADA: Les cordes es freguen amb una arc.

• CORDA POLSADA: Les seues cordes sonen al estirar-les amb els dits. El més conegut és la guitarra

• CORDA PERCUTIDA: Les cordes sonen al ser colpejades per martells que són moguts per tecles.

El més conegut és el piano.

PERCUSIÓ

Els  instruments de percusió están fets de diferents materials (membranes,fusta, metall...) que sonen al ser colpejades.