FLAUTA TRAVESSERA
La flauta travessera, tot i estar feta de metall, pertany a la família de vent-fusta perquè les primeres flautes eren totes de fusta, però amb l’aparició de les màquines van començar a construir-se majoritàriament de metall. La flauta travessera té una embocadura de bisell. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han d’estrènyer les claus metàl·liques. Les flautes travesseres a l’orquestra solen estar al costat del oboès i davant del clarinets. Existeixen diferents mides però les flautes més corrents són: el flautí i la flauta travessera (en Do).
CLARINET
El clarinet és un instrument de vent-fusta perquè es toca bufant i està construït de fusta (generalment de color negra). Té una embocadura de canya senzilla que va subjectada al bec mitjançant una abraçadora. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han de tapar forats o estrènyer les claus metàl·liques. Els clarinets a l’orquestra es situen generalment darrere de les flautes i al costat dels fagots. Existeixen diferents mides de clarinets però els més corrents són: el clarinet (Sib), el requint o clarinet piccolo (el més petit) i el clarinet baix.
SAXÒFON
El saxòfon, tot i estar fet de metall, pertany a la família de vent-fusta perquè té una embocadura de canya senzilla, aquesta va subjectada al bec mitjançant una abraçadora, molt semblant a l’embocadura del clarinet. Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han d’ estrènyer les claus metàl·liques. El saxòfon no és un instrument típic de les orquestres clàssiques, sinó que es fa servir habitualment a les bandes i als grups de jazz. Existeixen diferents mides de saxòfons però els més corrents són: el saxo soprano, el saxo alt, el saxo tenor i el saxo baríton.
OBOÈ
L’oboè és un instrument de vent-fusta perquè es toca bufant i està construït de fusta (generalment de color negra). Té una embocadura de llengüeta de doble canya (semblant a la del fagot però la llengüeta és més petita). Per poder fer diferents notes, amb els dits s’han de tapar forats o estrènyer les claus metàl·liques. L’aparença de l’oboè és molt semblant a la del clarinet però cal destacar que com l’oboè té una embocadura de doble canya no fa servir bec i en canvi el clarinet sí, a més els seus sons són bastant diferents. Els oboès a l’orquestra es situen generalment davant dels fagots i al costat de les flautes. També forma part de la família de l’oboè el corn anglès que és una mica més gran i pot fer notes més greus.
TROMPETA
La trompeta és un instrument de vent-metall perquè es toca bufant i està construït de metall. Té una embocadura de broquet (té forma de copa petita i sona quan es fan vibrar els llavis a dintre del broquet). Per fer diferents notes cal accionar amb els dits les 3 vàlvules de pistons que té i canviar la pressió de l’aire (bufar més ràpid i amb més pressió per fer notes agudes). El so surt per la campana. Les trompetes igual que tots els instruments de vent-metall tenen un accessori anomenat sordina que es col·loca dins de la campana per tal disminuir el volum i aconseguir fer diferents tipus d’efectes sonors. Les trompetes a l’orquestra solen situar-se darrere de la secció de vent-fusta al costat de les trompes.
TROMPA
La trompa és un instrument de vent-metall perquè es toca bufant i està construït de metall. És un tub d’1’5 metres doblegat en forma de cargol i la mà dreta es col·loca a dintre de la campana per tal de poder subjectar tot l’instrument. Té una embocadura de broquet (té forma de copa petita i sona quan es fan vibrar els llavis a dintre del broquet). Per fer diferents notes cal accionar amb els dits els tres pistons que té i canviar la pressió de l’aire (bufar més ràpid i amb més pressió per fer notes agudes). El so surt per la campana. Les trompes igual que tots els instruments de vent-metall tenen un accessori anomenat sordina que és col·loca dins de la campana per tal de disminuir el volum i aconseguir diferents tipus d’efectes sonors.
